ArnauDuran

L’octubre de 2016 vam aprofitar uns (molt) pocs dies lliures per agafar el cotxe i apropar-nos a la Vall d’Aran, sense saber gaire què volíem visitar però amb l’objectiu clar de sortir de la rutina i passar un parell de dies amb calma.

Vam escollir Vielha com a base d’operacions; vam trobar uns apartaments bé de preu i molt ben situats dins d’una ciutat que ens va acollir amb fredor, literalment (amb els primers flocs de neu) i no tan literalment (el fet que encara no hagués començat la temporada d’esquí feia que tot plegat estigués una mica mort). Encara que la idea inicial del viatge era visitar la Vall de Boí, vam decidir deixar-ho per una altra ocasió i centrar-nos en el raconet nord-occidental de Catalunya, és a dir, exclusivament en el que és la comarca de l’Aran.

Read more

El primer viatge de l’any va ser a Nova York, un lloc que sempre fa il·lusió retornar-hi (en el meu cas) o anar-hi (en el cas de la Laura que, a més, mai havia travessat l’Atlàntic). En aquesta entrada només pretenc fer un resum, a mode de record, del que vam poder visitar en els cinc dies i mig que vam estar a la ciutat, ja que de guies en trobareu milers a la xarxa.

Tornant de DF, i aprofitant el fet d’haver de fer escala al Canadà, vaig decidir prendre’m un dia per poder visitar la ciutat de Toronto, situada a l’oest del llac Ontàrio. Mai havia estat al Canadà i entendreu que no podia deixar passar l’oportunitat. La veritat, però, és que a part de les banderes amb l’arxiconeguda fulla d’auró, res diferencia aquesta ciutat de qualsevol ciutat gran dels Estats Units.

Abans de marxar cap a Ciutat de Mèxic vaig llegir l’entrada del blog l’Isma Monfort on comenta que “calen molt més de tres dies per visitar Ciutat de Mèxic”. Doncs jo n’hi vaig passar quatre, però realment d’aquests quatre només en vaig disposar d’un (i algunes hores soltes) per visitar la ciutat. I, òbviament, parafrasejant l’Isma, ni li vaig rascar la superfície.

A diferència de Bratislava, a Viena si que ens esperava una gran oferta de museus i monuments per visitar. La diferència entre les dues ciutats –que, de fet, només estan separades per 60 km– és força important. La zona “visitable” de Bratislava és molt reduïda, mentre que Viena és molt més vasta i cal dedicar-hi com a mínim tres dies per veure les coses bàsiques. La contrapartida, però, és que a la capital austríaca tot és molt més car que a la capital eslovaca, especialment el menjar. Nosaltres ens hi vam estar dos dies (de fet, un dia i tres quarts) i vam anar una mica justos de temps, però vam poder veure bastants coses.

Bratislava, la capital d’Eslovàquia, és una ciutat que viu a l’ombra de Viena, sovint passant desaparcebuda sota la grandesa de la capital austríaca. Nosaltres li vam donar una oportunitat i no ens va pas decepcionar: és una ciutat que, encara que no pot oferir una gran monumentalitat, és molt acollidora i neta (i relativament petita).

El proppassat gener la Laura i jo vam poder combinar les nostres obligacions i vam trobar una finestra de sis dies per dur a terme una escapada relativament llarga. Vam escollir el centre d’Europa perquè era una zona que ambdós teníem ganes de conèixer (en el meu cas, ja hi havia estat). Com que vam trobar vols barats des de Barcelona fins a Budapest, doncs, vam decidir volar fins allí i, des d’aquesta ciutat, desplaçar-nos en tren fins a Viena tot passant per Bratislava amb l’objectiu de descobrir les tres capitals. Aquesta entrada relata la visita a Budapest, capital d’Hongria.