Delft, la petita Amsterdam

Encara que baixant del tren Delft et dóna la benvinguda amb un enorme i laberíntic pàrquing de bicicletes, convé no deixar-se emportar per la primera impressió i caminar tranquil·lament fins al seu centre. Situada a mig camí entre la Haia i Rotterdam i a una hora d’Amsterdam en tren, aquesta ciutat neerlandesa recorda –salvant les diferències– a Girona: tot i ser a prop d’una gran aglomeració és un petit oasi on es pot viure el dia a dia amb més calma.

Bicis, bicis i més bicis
Bicis, bicis i més bicis

Amb raó a Delft li diuen la petita Amsterdam: té els seus canals i les seves bicis, però a escala una mica més petita (no sobrepassa els 100.000 habitants). L’immens pàrquing de bicis que vam trobar tot just baixar del tren provinents des de Rotterdam, on estàvem passant uns dies visitant la Núria a mitjan 2014, ens va recordar que al país on ens trobàvem la gent neix amb dues rodes i no pas amb dues cames. Un cop sortits del laberint de l’estació en obres, de seguida vam entrar al centre històric de la ciutat. Delft té més de 750 anys d’història: va néixer a la llera d’un canal, el Delf (no ho hauríeu dit mai), i fins i tot durant un temps (s. XVI) va ser la capital de facto dels Països Baixos.

Delft té un encant especial. La gran plaça del mercat (Markt) recorda a primera vista a la plaça de Sant Marc de Venècia (suposo que també hi ajuda la presència de canals). A una banda té la imponent Nieuwe Kerk (Nova Església, encara que de nova no en té res, la primera pedra es col·locà el segle XIV) i a l’altra el seu bonic ajuntament. Els carrerons que envolten Markt són, però, el que confereixen l’atracció especial d’aquesta ciutat de mida gironina, amb uns canals que ni de bon tros són tan amples com els d’Amsterdam però que fan de bon passejar en una tarda primaveral com la que vam poder gaudir nosaltres. A més a més, es poden pujar els més de 250 esglaons de la Nieuwe Kerk per gaudir d’unes vistes sobre la ciutat que, si fa bon dia, permeten veure fins a la Haia i Rotterdam a la llunyania.

El fantasma de Vermeer
El fantasma de Vermeer (Dalí, 1934)

Johannes Vermeer, el cèlebre pintor barroc neerlandès batejat per algú com “l’esfinx de Delft”, va passar la seva vida a Delft, però les seves obres es troben disperses pel món, encara que a la ciutat hi ha un museu d’interpretació que vam trobar tancat. Per cert, Dalí posseïa una admiració enorme envers Vermeer, i de fet li va dedicar algunes pintures. La que més m’agrada, personalment, és El fantasma de Vermeer de Delft (1934), obra de tons taronjosos que remet a la pintura L’art de la pintura del mateix Vermeer.