Tres capitals centreeuropees (1/3): Budapest

El proppassat gener la Laura i jo vam poder combinar les nostres obligacions i vam trobar una finestra de sis dies per dur a terme una escapada relativament llarga. Vam escollir el centre d’Europa perquè era una zona que ambdós teníem ganes de conèixer (en el meu cas, ja hi havia estat). Com que vam trobar vols barats des de Barcelona fins a Budapest, doncs, vam decidir volar fins allí i, des d’aquesta ciutat, desplaçar-nos en tren fins a Viena tot passant per Bratislava amb l’objectiu de descobrir les tres capitals. Aquesta entrada relata la visita a Budapest, capital d’Hongria.

Localització de les tres capitals centreeuropees
Localització de les tres capitals centreeuropees

Degut a com vam distribuir els dies del viatge, la visita a Budapest va ser una mica especial, ja que la vam partir en dues parts: vam visitar-la el primer dia només d’arribar, un dia sencer i el darrer dia abans de tornar; entremig vam anar a Bratislava i Viena. Només d’arribar, primer problema: els amics hongaresos no tenen euros, i al bus només accepten florins en efectiu (en teoria hi ha màquines, però no les vam saber trobar…); va tocar canviar, doncs, moneda a l’aeroport, cosa certament desaconsellable però que no ens va quedar més remei que fer (evidentment vam canviar poca quantitat). Després de bus i metro, i d’un reparador dinar ràpid, vam arribar al nostre apartament (com sempre, reservat via Booking), el qual va ser una gran descoberta, al centre de la ciutat, totalment equipat amb cuina i molt ampli (per qui li interessi, es diuen Senator Apartments).

Váci utca és el carrer principal peatonal de Budapest; discorre paral·lel al Danubi
Váci utca és el carrer principal peatonal de Budapest; discorre paral·lel al Danubi

Una vegada instal·lats, vam decidir caminar una mica per la vora del Danubi fins al turó de Géllert, al qual vam pujar un tros per poder admirar les primeres vistes sobre la ciutat. Budapest, com a curiositat, és una ciutat que es va formar per la unió de les ciutats de Buda (a la banda sud del Danubi) i de Pest (a la banda nord); per què no li van posar Pestbuda, no ho sé. Després, doncs, de gaudir de les vistes des de Buda, vam tornar a Pest per caminar una mica per Váci utca (el carrer peatonal principal de la ciutat) i anar fins a l’avinguda Andrássy. Aquesta avinguda (Andrássy era el primer ministre que va donar suport a la seva construcció) és Patrimoni de la Humanitat des del 2002 gràcies a les seves mansions renaixentistes; a més, s’hi troben l’òpera i, sobretot, la Casa del Terror, que potser no és una de les atraccions principals de la ciutat però que considero visita imprescindible per qualsevol que vulgui conèixer a fons la història del país. A la Casa del Terror s’hi narren les dictadures feixista i comunista, respectivament, que va patir Hongria durant el segle XX, mentre que al mateix temps actua com un memorial de les víctimes de la barbàrie. L’avinguda Andrássy acaba a la imponent plaça del Mil·leni, on vam poder fer una cervesa barateta i… patinar sobre gel. Va ser una activitat no programada però que ens va venir molt de gust en aquell moment. Obviarem en aquesta entrada l’estil demostrat sobre els patins de gel… per tornar a l’hotel vam agafar la línia 1 del metro, que passa per sota l’avinguda: és la línia de metro més antiga d’Europa, inaugurada el 1896.

Ja retornats de Bratislava i Viena (podeu llegir-ne l’experiència en les altres entrades), al cap de tres dies ja tornàvem a ser a Budapest, encara amb molta feina per endavant, amb no tant de temps com voldríem i amb alguns flocs de neu, sortosament força menys que a Viena. Només d’arribar vam córrer a deixar les coses perquè havíem d’arribar al Parlament d’Hongria per poder-lo visitar per dins (els centreeuropeus tanquen molt aviat les coses…); vam apuntar-nos a la visita guiada en castellà ja que les altres estaven plenes, amb una guia molt simpàtica, i vam visitar així algunes estances del parlament, una de les dues grans sales de plens i també la Corona reial hongaresa, custodiada zelosament per dos guàrdies. El Parlament per fora és d’una bellesa extraordinària, i encara més de nit, tal com vam poder comprovar al cap d’unes hores, quan vam travessar el Danubi per anar a fer algunes fotos de l’edifici sota la neu. L’edifici gòtic del parlament fou completat el 1904 i recorda, certament, al palau de Westminster de Londres, edifici en el qual s’inspiraren.

El darrer dia a Budapest el vam dedicar al districte del Castell, situat a la banda de Buda. El telefèric estava en manteniment, per la qual cosa ens va tocar pujar a peu. A dalt vam caminar per tot el districte, que inclou el Palau reial, també conegut com a castell de Buda (Hongria no és monarquia des del 1918) i l’església de Maties; per travessar el Danubi es fa pel famós pont de les Cadenes (o pont Széchenyi), que fou destruït el 1945 pels alemanys per evitar el pas de les forces soviètiques. Per acabar el viatge vam decirir visitar el mercat multicolor situat al final de Váci utca i la gran sinagoga que, de fet, és la segona més gran del món després de la de Nova York. Ens va quedar pendent visitar-ne l’interior, i també ens va quedar pendent una altra cosa molt típica dels turistes que van allà (i no sé si tan típica dels locals), que és prendre uns banys termals ja sigui als famosos banys modernistes Géllert o a qualsevol altres de la ciutat.

Gastronòmicament parlant, segurament no hagi estat el viatge més prolífic en aquest sentit, encara que vam poder tastar el goulash o gulyás (estofat de vedella amb sopa de ceba amb una mica de paprika que li confereix el característic color vermellós; el paprika és tradicional de la zona). El fet que el centre d’Europa hagi tingut una història tan convulsa fa que gairebé no hi hagi un plat típic i unívoc de cada regió.