Tres capitals centreeuropees (3/3): Viena

A diferència de Bratislava, a Viena si que ens esperava una gran oferta de museus i monuments per visitar. La diferència entre les dues ciutats –que, de fet, només estan separades per 60 km– és força important. La zona “visitable” de Bratislava és molt reduïda, mentre que Viena és molt més vasta i cal dedicar-hi com a mínim tres dies per veure les coses bàsiques. La contrapartida, però, és que a la capital austríaca tot és molt més car que a la capital eslovaca, especialment el menjar. Nosaltres ens hi vam estar dos dies (de fet, un dia i tres quarts) i vam anar una mica justos de temps, però vam poder veure bastants coses.

Hofburg
Hofburg

Totes les guies recomanen que, per fer-te una primera impressió de la ciutat, agafis el tramvia que fa la volta al Ring (la carretera que dóna la volta al centre històric). Nosaltres no teníem pas temps. Sortint del nostre hotel, situat al costat de Stephansplatz, on hi ha la catedral (hotel 100% recomanable i, evidentment, trobat buscant bé a Booking: City Pension) vam passar per Graben (el carrer comercial més gran del centre, juntament amb Kärntner i, on per cert, hi ha els lavabos més antics de Viena, modernistes) i vam arribar al palau Hofburg i a Heldenplatz. El Hofburg és el palau imperial de Viena, on ara viu el president de la República però que originalment va veure passar alguns dels monarques més importants de la història centreeuropea (especialment els de la dinastia dels Habsburg). També acull alguns museus (en parlarem després). Heldenplatz és una gran plaça encarada al Hofburg.

Rathaus
Rathaus

Abans de visitar museus vam decidir caminar una mica i prendre la fresca (i tanta fresca…). Vam anar a veure l’edifici del Parlament, l’ajuntament (Rathaus) i la Universitat, on a l’entrada mostren orgullosos els seus premis Nobel. Aquí, com a Budapest i Viena, també gaudeixen del patinatge sobre gel: davant de l’Ajuntament tenien no pas una pista, sinó un circuit.

Corona imperial del SIRG
Corona imperial del SIRG

Abans de dinar vam visitar el primer museu del Hofburg, i segurament el de més valor: el Tresor Imperial. Les peces més importants d’aquests museu, que mostra les riqueses acaparades pels Habsburg, la dinastia que va dominar mitja Europa, són la corona  imperial d’Àustria i la corona imperial del Sacre Imperi Romanogermànic (segle X). Després, a la tarda vam descansar una mica i vam anar a visitar el Prater, un gran parc situat al nord del centre que inclou un parc d’atraccions. Jo el recordava amb molta vida i molta gent, però és clar, el 2010 el vam visitar a l’agost… i aquest cop de nit i al gener: total, que estava tot tancat excepte, per sort, la nòria. Malgrat algunes pors de la Laura vam gaudir d’una volta sobre l’atracció, inaugurada el 1897, que ha resistit els embats de dues guerres mundials i a un gran incendi. Tota una obra d’enginyeria.

Al vespre la Hanna, una amiga vienesa, ens va acollir a casa seva, a uns 20 minuts del centre amb tranvia, i ens va oferir un bon sopar vienès acompanyat d’un bon vi i d’una bona conversa (i d’uns gats bastant entremaliats). La Hanna és austríaca però parla un català gairebé perfecte, és realment fascinant! Gràcies Hanna per l’acollida!

Amb un dels gats (no recordo el nom :( )
Jo amb un dels gats (no recordo el nom 🙁 )

Comença el segon dia i toca visita obligada a Schönbrunn, el palau d’estiu barroc dels Habsburg (aquesta gent no s’estaven de res). És patrimoni de la humanitat des del 1996: tant el palau com els immensos jardins que té són impressionants. La fred encara ens acompanyava, però no vam deixar de caminar pel parc i pujar fins a la part alta des d’on vam poder contemplar el palau i la ciutat de Viena al darrera. La llàstima és que el laberint i algunes parts estaven tancades per manteniment, però és fàcil imaginar-te els monarques passejant amb les carrosses pels jardins del palau. Després vam fer la visita guiada per l’interior, on hi ha les habitacions de l’emperador Francesc Josep I d’Àustria i de la seva esposa, Elisabet de Bavària, més coneguda com a… Sissí. Sí, era estrany encara no haver-ne parlat, ja que l’ombra de l’emperadriu austrohongaresa i reina húngara, juntament amb la dels Habsburg, plana sobre tot arreu de la Viena turística. Aquí vam tenir-ne el primer tast, i a la tarda vam anar al seu museu, situat al Hofburg, que explica tota la seva vida, peculiaritats, traumes per morts de descendents i, finalment, el seu assassinat a Ginebra a mans d’un anarquista. Juntament amb el museu de la Sissí també vam visitar el museu de la vaixella dels Habsburg: vam quedar sobrepassats per tants plats, gots, centres de taula i altra matèria similar que posseïa aquesta gent, vitrines i vitrines d’estris de cuina que no saben ni on posar. Déu ni do.

Després de fer una visita llampec al canal que prové del Danubi (encara recordo la decepció de la meva mare quan vam arribar a Viena el 2010 i es va adonar que el famós Danubi blau no passava pel centre de la ciutat), vam començar a veure les primeres volves de neu. Sort que l’endemà ja marxàvem, perquè durant la nit i el dia següent en va caure un bon tou i va fer bastant fred. Vam tornar cap a Budapest on, per sort, no nevava: vam tallar just!