Escapada ràpida a la Vall d’Aran

L’octubre de 2016 vam aprofitar uns (molt) pocs dies lliures per agafar el cotxe i apropar-nos a la Vall d’Aran, sense saber gaire què volíem visitar però amb l’objectiu clar de sortir de la rutina i passar un parell de dies amb calma.

Vam escollir Vielha com a base d’operacions; vam trobar uns apartaments bé de preu i molt ben situats dins d’una ciutat que ens va acollir amb fredor, literalment (amb els primers flocs de neu) i no tan literalment (el fet que encara no hagués començat la temporada d’esquí feia que tot plegat estigués una mica mort). Encara que la idea inicial del viatge era visitar la Vall de Boí, vam decidir deixar-ho per una altra ocasió i centrar-nos en el raconet nord-occidental de Catalunya, és a dir, exclusivament en el que és la comarca de l’Aran.

Vam visitar els següents llocs:

Vielha. Destaquem l’església de Sant Miquèu, amb el seu Crist de Mijaran, talla de fusta del segle XIII.

Saut deth Pish

Saut deth Pish. S’hi accedeix amb uns 25 minuts per una carretera en prou bon estat (anem amb un cotxe més aviat baix i no vam tenir problemes tot i algunes gotes de pluja) flanquejada (i en ocasions, bloquejada) per vaques que, com sempre, van fer les delícies de la Laura. La cascada deu fer uns 20 metres i realment és molt bonica; hi ajuda molt el paratge i, sobretot, la tranquil·litat de poder-la admirar sense cap altre visitant al voltant.

Artiga de Lin

Uelhs deth Joèu i Artiga de Lin. Tot baixant del Saut deth Pish anem directament cap aquí; aquests es troben per sota de la carretera principal, i arribar-hi també costa uns 20 minuts passant per la població d’Es Bòrdes. Els Uelhs deth Joèu són una mica com les fonts del Llobregat, és a dir, són el naixement del riu Joeu, amb aigües procedents de l’Aneto; ben a prop, el paratge d’Artiga de Lin és d’una gran bellesa.

Bassa d’Oles. Vam pujar fins la bassa d’Oles, molt a prop de Vielha. Ens va deixar una mica freds: és això, una bassa, i poca cosa més.

Vilamòs. Situat en una posició enlairada, conté l’església més antiga de la vall.

Bossòst. Arribant ja al límit amb França, a banda i banda del riu Garona, es troba aquesta població relativament gran, amb cert atractiu turístic. Vam fer-hi una volta i vam descobrir algunes de les 7 ermites protectores, totes encarades al poble (diu la llegenda que les van construir per protegir-lo de la pesta).

Bossòst

Salardú. A l’est de la vall d’Aran hi ha aquest poble, ple de segones residències, que vam visitar per descobrir l’Hormatgeria Tarrau, una formatgeria artesanal tradicional aranesa, la més alta dels pirineus. Un dels dos germans que la regenten, en Toño, ens va guiar amablement per les entranyes de la formatgeria i vam veure tot el procés d’elaboració dels seus productes.

Hormatgeria Tarrau, Salardú

Port de la Bonaigua. Mai havíem fet aquesta carretera, i quan ens vam trobar neu al port de la Bonaigua, evidentment vam parar-hi a fer quatre fotos. Allà també vam veure La Peeter, la primera llevaneus que va treballar en aquest port (1944).

Sort. Per acabar l’escapada de dos dies, vam parar a Sort per fer-hi una volta, pujar al castell en ruïnes, i sobretot dinar al restaurant Fogony (1★). Un menú d’estrella quilòmetre zero de 35 euros que ens va encantar, molt recomanable; a més, l’atenció va ser excel·lent.

Port de la Bonaigua