Sis dies a Jordània (març 2018)

A principis de març de 2018 vam fer el primer viatge de l’any al regne de Jordània, a l’orient mitjà. Van ser sis dies per l’oest del país, recorrent-lo de nord a sud amb un cotxe de lloguer, començant en un entorn urbà i acabant dormint al desert. Un viatge altament recomanable i sí, del tot segur tot i ser un país situat en una zona conflictiva.

En aquesta entrada explicarem una mica la ruta que vam seguir i el que vam visitar, especialment la joia de la corona, Petra, passant per castells, fortaleses, el mar Mort i el desert de Wadi Rum…

Ruta aproximada que vam seguir en sis dies, de nord a sud. Al final vam conduir des d’Àqaba fins a Amman per tornar a l’aeroport.

Aterrar de nit a un aeroport d’un país desconegut sempre porta sorpreses. Encara més si al país en qüestió les indicacions no són prou bones i, a més, en àrab. Així que vam agafar el cotxe de lloguer a la 1 de la matinada i, com era d’esperar i tot i anar preparats… ens vam perdre. Cap a les 3, però, arribàvem al nostre hotel de Madaba, a uns 30 km d’Amman.

Dia 1 – Jerash i el castell d’Aljoun

No ens en recordàvem de Turquia, l’últim país d’aquesta religió… i la primera oració del dia ens desperta sobresaltats des del minaret a quarts de cinc del matí! Tot i així optem per dormir una mica més i, a mig matí, enfilem cap a Jerash (tècnicament en català, Gerasa), una ciutat al nord d’Amman que posseeix unes de les millors ruïnes romanes de l’orient mitjà. Per sort no fa gaire calor i dediquem mig dia a passejar per la que havia estat una de les deu pròsperes ciutats de la federació grega de la Decàpolis i posteriorment ciutat preferida de l’emperador Adrià. L’hipòdrom, l’arc, els dos teatres, el temple d’Artemisa i el cardus encolumnat de 600 m perfectament conservat, juntament amb la plaça oval, fan les delícies de qualsevol aficionat a l’arqueologia.

A la tarda conduïm fins al proper castell d’Aljoun, una interessant fortalesa islàmica situada a dalt d’un turó des d’on es pot observar tot el nord de Jordània i fins a Galilea.

Dia 2 – Madaba, mont Nebo i mar Mort

Tot i que el dia anterior al vespre ja hi havíem fet una volta, aprofitem el matí per visitar bé Madaba, ciutat coneguda pels seus mosaics i esglésies. El més bonic i interessant és un fantàstic mosaic del segle VI conegut com a “mapa de Madaba” del segle VI que mostra tota la zona de la terra santa.

Després de Madaba, agafem de nou el cotxe cap a l’oest per pujar al mont Nebo. Tot i no ser particularment alt, és un lloc d’una significació religiosa especial ja que és el lloc que la Bíblia diu que Moisès veié la terra promesa. Les vistes són interessants: la vall del riu Jordà i la terra santa, amb la ciutat de Jericó al fons (i de vegades fins i tot Jerusalem).

A la tarda, teníem decidit que ens faríem un petit capritx, i vam anar a parar a un resort de 5 estrelles amb platja privada a la mar Morta. Situat a -400 m respecte el nivell del mar (l’elevació terrestre més baixa), l’aigua d’aquest llac salí és no només imbevible, sinó que, si mai hi aneu, no se us ocorri pas obrir els ulls sota l’aigua, ni tan sols fregar-vos-els amb les mans (us ho dic per experiència, el patiment és seriós). Això sí, flotar sobre l’aigua és bastant curiós!

Dia 3 – Ruta panoràmica, al-Karak i al-Xawbak

Aquest és un dels dies que recordo més especialment del viatge (deixant de banda Petra, és clar). Conduir fins a Petra des del mar Mort va ser fantàstic. Travessar lentament els pobles del país, conduir per carreteres sovint bloquejades per venedors ambulants i plenes de solcs, carenar muntanyes desèrtiques… l’slow-travel té les seves coses positives!

Comencem el dia vorejant la mar Morta per endinsar-nos cap a l’interior fins arribar a al-Karak, on es troba un castell en ruïnes construït durant les creuades i després en mans dels àrabs.  Després de visitar-lo, ens dirigim cap al sud rarament superant els 60 km/h, tenim un bon tros i una bona panoràmica fins a arribar a al-Xawbak, un altre castell-fortalesa similar amb unes vistes esplèndides sobre l’àrida vall.

Bona part d’aquest recorregut discorre sobre l’anomenada ruta dels Reis, una ruta molt important (comercialment i estratègicament) del Creixent fèrtil, la qual unia el Nil amb l’Eufrates.

Acabem el dia dormint ja a Wadi Musa, el poble que està a tocar de Petra.

Dia 4 – Petra

Ni cap paraula, ni cap fotografia, pot fer justícia ni arribar a descriure Petra d’Àrabia. De tots els llocs que he visitat fins ara, puc dir sense cap dubte que ha estat el que m’ha impressionat més. A part de la seva importància com a vestigi històric, la seva bellesa i la seva immensitat són descomunals.

A les 7 del matí ja érem a la porta per començar la descoberta de Petra, “descoberta” tot just el 1812 per un viatger que es va fer passar per pelegrí. Evitar les aglomeracions i cues és important, encara que en aquesta època, i aquests anys, no hi ha excessivament turistes. Caminar pel Siq (el congost de 2 km que mena al Tresor) ja avança que el dia serà fantàstic. Arribar-hi el final i entreveure el Tresor (o Khazné) és inoblidable. Però una vegada descoberta el que potser és la imatge més icònica de Petra, això no s’acaba aquí. La ciutat amaga centenars, si no milers, d’habitacles excavats a la roca; més edificis amb les façanes tallades en pedra; el Monestir (ad-Deir), que per arribar-hi s’ha de caminar muntanya amunt tres quarts d’hora; el teatre, aqüeducte i cardo romans; les pedreres, les necròpolis, els obeliscs, les muralles… tot plegat explica per què és una de les meravelles del món.

No ens quedem només amb les “fotos de postal” sinó que, a la tarda, fem un parell de rutes muntanya amunt, sota la calor intensa però no sufocant, per descobrir més secrets de la ciutat excavada a la roca. Si mai hi aneu, prepareu la càmera, però sobretot els sentits, perquè poder-ho veure és un privilegi.

Triar fotos d’entre els centenars que vam fer és difícil…

Dia 5 – Cap al desert de Wadi Rum

Però Petra no ho és tot! Seguint cap al sud, aparquem a la porta del desert de Wadi Rum, on ens ve a buscar l’Abdullah, el noi del campament on passarem la nit. Tenim una habitació-tenda amb vistes al desert. Agafem forces tot dinant a l’ombra i fem un tour de 4 hores amb 4×4 amb el mateix Abdullah (qui, per cert, sabia més coses de la lliga espanyola de futbol que qualsevol de nosaltres dos). Visitem tot tipus de formacions rocoses i unes importants escriptures alamèutiques, però el que recordo més especialment és el te dels campaments beduïns. No exagero si dic que em vaig beure 40 tasses de te, aquell dia. El gust que té el te, allà, és inigualable a casa nostra, i ja friso per tornar-lo a tastar.

Sopar al campament beduí, sota les estrelles del desert, gaudir de la posta de sol i aixecar-me a les 5 del matí per veure’l sortir, va ser també un dels highlights del viatge.

Dia 6 – Això s’Àqaba

Àqaba és una ciutat jordana que dóna al golf d’Àqaba, una ramificació de la mar Roja. Jordània té pocs km de costa (potser 50), però menys en té Israel (en aquest mar), només 5, i pràcticament ocupats per la ciutat veïna de Elat. És a dir, mirant a la dreta, es veia Israel, i una mica més enllà, la costa d’Egipte.

Àqaba segurament va ser el menys interessant del viatge: una ciutat molt més moderna, amb una platja similar a les nostres, amb McDonald’s i Burger King. Això sí: com a qualsevol país musulmà, a l’hora de resar, totes les persianes es baixen i l’activitat es para.

Ara caldrà conduir 3 hores cap a Amman per fer el dur viatge de tornada cap a casa. Un viatge que no oblidarem mai.

Temes pràctics

  • El Jordan Pass és un imprescindible. Inclou l’entrada a tots els llocs (inclòs Petra) i el visat d’entrada al país, per un preu raonable.
  • A Jordània hi fa calor. Al març, quan hi vam anar, no tanta, però passejar per Petra a l’estiu ha de ser un suplici. Al loro.
  • Si hi aneu, llogueu un cotxe i aneu al vostre aire. Amb un viatge organitzat no ha de ser el mateix. Conduir-hi no té cap dificultat, orientar-se tampoc.
  • A Wadi Rum hi ha diversos campaments que ofereixen estada, menjar i tours. Tots ells et recullen a l’entrada del desert, ja que no s’hi pot conduir. El nostre és recomanable 100%, pel preu i per l’atenció: Wadi Rum Dream Camp (55€ per dos persones tot inclòs!)
  • És un país bastant barat en general, especialment el menjar i beure. Segurament el més car és arribar-hi amb avió. En el nostre cas ens va sortir per uns 400€ amb Turkish Airlines, fent escala a Istanbul.
  • Menjar a Petra no és recomanable: compreu menjar al súper i feu-vos entrepans. Nosaltres vam fallar amb això i dins de Petra vam fer el pitjor dinar de la nostra vida. Ho recordem com una anècdota, però hauríem fet bé de mirar abans si s’hi podia dinar.
  • Finalment, ho repeteixo: no obriu els ulls sota l’aigua del mar Mort…